1. |
Terra
03:43
|
|||
|
Sol a l’esquena, suor a les mans,
fill de la terra, fruit del passat,
ànima lliure, treball esclau,
pagès sense ombra, cuida dels camps.
Qui s’alimenta del teu esforç,
no sap entendre la regla d’or,
menjar a la taula primer esglaó,
per fer girar el nostre món.
I tu, germà, que amb les mans fas de la terra un lloc millor,
germà, alça el puny per defensar el teu lloc.
Fam a la panxa del tercer món,
negoci en marxa reis i senyors,
butxaca plena d’argent i d’or,
ànima buida vergonya al cor.
però no oblideu on comença tot,
que som nosaltres qui us fa més forts,
qui fa el treball amb les seues mans,
porta la lluita a la sang.
I la revolta que comença a la falç del segador,
que allibera al nostre poble de l’especulació,
ha forjat la nostra història ha forjat una nació,
i que visca la terra lliure de l’opresor!
|
||||
2. |
Per què seguir?
02:58
|
|||
|
Dóna’m tan sols una paraula,
que em face recordar perquè seguim aquí.
Vidres i pols damunt la taula,
i el mapa del tresor sota la teua pell.
I no, no podràs,
fer front al teu passat,
i no, no podràs,
fer-me tornar enrere sense guerra.
Si la vida és una llarga nit,
fot el camp d’aquí,
si no queda ja res més a dir,
fes el teu camí.
Dóna’m tan sols una mirada,
que em face recordar perquè vaig ser feliç,
ossos i carn damunt la taula,
dibuix d’un cos infant que no vol anar a dormir.
I no, no podràs,
fer front al teu passât,
i no, no podràs,
fer-me tornar enrere sense guerra.
Quan la pintura ja no amaga les ferides,
quan el mirall reflexa tot el que hi ha dins,
quan les paraules ja no amaguen més mentires,
no hi ha raons per a seguir.
Si la vida és una llarga nit,
fot el camp d’aquí,
si no queda ja res més a dir,
fes el teu camí.
Si la vida és una llarga nit,
fot el camp d’aquí,
si no queda ja res més a dir,
tanca la boca i camina,
passa pàgina i comença el teu camí.
|
||||
3. |
Anhedònia
03:28
|
|||
|
La nit es mou, el carrer et dóna la vida,
un altre cop amb aquesta anhedònia,
fum de colors per tapar-te la ferida,
el nostre món és la teua teranyina.
No tingues por puc fer-ho millor,
no tingues por vull ser un home millor.
Ven el teu cos, mentre apartes la mirada,
el temps és or, que enlluerna i et desgasta,
ja queda poc, només una altra vegada,
mentir no és prou, sempre seràs una esclava.
No tingues por puc fer-ho millor,
no tingues por vull ser un home millor.
Ets tu qui sagna mentre ric al teu costat,
ets tu qui marxa jo sóc qui t’ha abandonat,
inexistent per a la resta de la gent,
et poden veure però no hi ets.
|
||||
4. |
Foscor
05:02
|
|||
|
Sóc només un perdedor,
buscant la teua olor,
per no sentir-me tan sol al món.
Sol, perdut en la foscor,
la nit avança però no canvia la sort,
bevent per perdre el cap, trobar el meu lloc.
Som, eterns en un segon,
una cançó d’amor,
dos cossos sense llum sense color.
Por ja puc sentir el dolor,
una llàgrima no sempre és un record,
t’allunyes més de mi i et vull tan prop.
Sé que no puc escapar d’aquest somni estrany,
obro els ulls però no tornes al meu costat,
pren-me la vida dóna’m la ma, fes-me volar.
Quant temps fa que no ets al meu costat,
i sento com es trenca la realitat, al meu voltant foscor.
Tant temps fa que no ets al meu costat,
i sento com es trenca la realitat, al meu voltant foscor.
Sé que no puc escapar d’aquest somni estrany,
obro els ulls però no tornes al meu costat,
pren-me la vida dóna’m la mà, fes-me volar.
Sóc només un perdedor,
buscant la teua olor,
per no sentir-me tan sol al món.
|
||||
5. |
Gos de torn
02:24
|
|||
|
Tu trepitja fort, no mires on,
indignats i immigrants treu del teu davant,
fes complir la llei que t’imposa el rei,
el que calgui per ser un bon cadell.
Tant hi fa el color, blau, verd o marró,
amb gorra o tricorn, tu ets el gos de torn.
Treu la porra ja, fes-te respectar,
el carrer ha de saber qui te més poder,
pobre desgraciat, al terra plorant,
amb la bota a la gola el faràs callar.
Tant hi fa el color, blau, verd o marró,
amb gorra o tricorn, tu ets el gos de torn.
T’han ensinistrat per no preguntar,
complir ordres perverses que han imposat,
un grup d’elegits que assenyala a dit,
objectius massa actius que has de destruir.
Tant hi fa el color, blau, verd o marró,
amb gorra o tricorn, tu ets el gos de torn.
|
||||
6. |
La Guerra
03:49
|
|||
|
Sóc al ben mig d’un bosc glaçat,
duc un fusell a sota el braç,
porto roba de militar.
Hi ha molta gent armat com jo,
que lluita en contra de la por,
per sobreviure a aquest dolor.
No se com he parat aquí,
si jo no en tinc pas d'enemics,
i no m'agrada viure així.
Això és un joc sense final,
on no s'entén de bé i de mal,
on no s'entén de bé i de mal.
No entenc perquè estic disparant,
contra companys, amics, germans.
No entenc perquè hem de lluitar,
en una guerra que no hem somniat.
Les famílies s'han d'exiliar,
de les ciutats per evitar,
caure mai empresonats.
Moren companys al meu davant,
és una guerra entre germans,
tots defensant els seus ideals.
No entenc perquè m'he d'exiliar,
d'un país que no vull marxar,
d'un país que m'estimo tant.
No entenc perquè hem de lluitar,
en una guerra que no hem triat,
en un exili que no hem demanat.
|
||||
7. |
La Puta més Vella
03:32
|
|||
8. |
Prou
05:19
|
|||
|
Cau la nit en un barri trist i perdut de la fi del món,
mor l’esperança en un riu de petroli brut,
mai té prou la màquina ràpida arrasa tot el que pot,
compra i llença, programa el teu cap de menut.
Cau la nit en els barris rics de ciutats que controlen el món,
s’acaba la pasta de la societat de consum,
no tan lluny la fàbrica tanca les portes comença el malson,
produeix i llença persones perdent el futur.
Alça’t d’hora treballa fort, si t’esforces tindràs de tot,
casa, cotxe, cuina d’autor no et fan sentir millor,
és el conte del vell pastor, que acabava engolit pel llop,
despertem i diguem prou, sortim ja del seu joc.
Tens la lluita al cor,
per sortir del joc,
tens la lluita al cor,
és hora de dir prou!
|
||||
9. |
Planetes
04:52
|
|||
|
Quina sort, sóc d’un altre món,
de molt lluny, de l’espai exterior,
i en aquest racó,
ja no sento el meu cor,
si tu vols puc seguir-te el joc,
puc mentir per tots dos.
I en una altra vida, que sigue millor,
potser podrem riure de tot.
Quina sort, sóc d’un altre món,
sense foc ni banderes enlloc,
necessites poc,
per omplir-te del tot,
si tu vols puc seguir-te el joc
i enganyar a la raó.
I no, no crec que controlem la situació,
damunt d’aquest tauler som dos peons,
mirant de sobreviure a l’explosió.
I en una altra vida, que sigue millor,
potser podrem riure de tot.
I cada cop l’error es nou,
torna a començar,
i un altre cop, serem herois
fins l'eternitat.
I en una altra vida, que sigue millor,
potser podrem riure de tot,
sentar-nos a veure la gran destrucció,
que vam iniciar amb un peó.
|
||||
If you like Contracop, you may also like:
Move To The Trees
by Winter McQuinn
Winter McQuinn mixes soft rock and psychedelic folk for a sound reminiscent of classic pop purveyors like Cut Worms and the Lemon Twigs.
go to album
The Canadian trio's knack for writing bangers plots a steady course through the maelstrom.
go to album
featured on Bandcamp Radio Apr 12, 2024
go to album
Backed by a rotating cast of collaborators, the Australian singer-songwriter refines her folk-tinged indie pop sound.
go to album
See the World on Fire
by the Ar-Kaics
On their first new record in six years, the Virginia garage punkers take on the end of the world with the requisite clang and clamor.
go to album
Habibi's garage minimalism has a bit of post-punk, bubblegum, and indie in its DNA, but remains something entirely, coolly their own.
go to album
Notebook Fantasy
by Chicano Batman
Chicano Batman expand their sweet sound and push the boundaries of Latin indie on their latest LP.
go to album
